Quan semblava que estavem conformats sobre les immatriculacions, cosa difícil d’entendre, ara la ratificació dels alts poders eclesiàstics, no coincideix per error o negligència amb el llistat fet arribar per els poders polítics, i amb molta presència dels mitjans de comunicació, han fet pensar que era una devolució de bens per part de l’església, quan en realitat es tracta d’una correcció; els diferents bisbats s’han apressat a emetre comunicats, en el sentit de què només havia estat la correcció de les llistes de bens inmatriculats i què ha tingut poca influència al Bisbat de Tarragona, què només ha presentat 37 incidències.
Reprodueixo la nota de premsa :
La nota ja comença “Davant de la confusió…”; quan es tractava només de fer entrega del llistat rectificat i no calia escenificar l’entrevista a alt nivell i amb una ostentació mediàtica entre el President del Govern i el President de la Conferència Episcopal, ja que de forma discreta i retornant-ho per els procediments ordinaris era suficient.
Només s’entendria que el govern espanyol veiés amb bons ulls l’aplicació de la Llei Hipotecaria. Segurament és molt legal i tenen dret , però és ètic ?, i és coherent amb el missatge ?…
Continua la nota “…un cop verificada…”, sí, però aquesta verificació només és per les parts anteriorment esmentades, però en cap cas donen audiència a les raons d’altres persones, entitats o col.lectius amb possibles drets o al.legacions en aquest procediment.
El Bisbat té una infraestructura i organització pròpia i jerarquitzada, i les persones què seriem els fidels usuaris, trobem de vegades una església poc acollidora, potser per manca de sacerdots, amb horaris força restrictius, falta d’activitats per potenciar la comunitat i sovint amb missatges allunyats de la realitat actual.
Una de les solucions què l’església ha proposat per caminar junts és la del Sínode, on a la web del Bisbat de Tarragona hi diu :
L’església som tots, i la comunitat hauria de manifestar les obres de l’església, però actualment en molts dels nostres muncipis, podem observar que el grup de fidels cada vegada és el mateix i més reduït, aquest fet ens hauria de portar a reflexionar sobre la gestió i la orientació de l’església què necessita el nostre temps.
En una societat què avança com la nostra, els fidels, els creients, i les persones què amb fe volen mantenir el sentit religiós i l’església amb l’essència del seu missatge, podrien esperar que anés evolucionant per acompanyar-los en aquests nous temps .
L’excés d’informació, de comunicació, de mitjans, de respostes inmediates, pot conduir a la solitud, cal proximitat, atenció i afecte que una comunitat propera i amb valors, podria gestionar tenint un objectiu comú que donés sentit a la vida.
Recerquesmones.net 