Sempre hi ha un calaix on retrobar documents, papers, fotografies u objectes que ens relacionen amb el passat, i les generacions d’avantpassats; potser va quedar arreconat, o potser va ser guardat pensant el que significava o deia…
Tenir aquests documents a les nostres mans es fer reviure el passat de persones vinculades amb nosaltres, i ens apropa a formes de fer desconegudes per nosaltres però que varen formar part de l’habitualitat del seu dia a dia.
Als segles XIX i XX el paper i les documentacions han perviscut d’una forma notable : manuscrits, formularis, escrits oficials, llibretes de banc, cedules personals… que amb els temps actuals han perdut aquest sentit, però que ara ens empobrexen documentalment per l’existencia de documentació digital i la facilitat de reproduir-los.
Abans de tirar un paper, objecte o document, cal reflexionar sobre la seva importància, i el rol que representa o ha representat a nivell familiar, i la vinculació amb les formes de fer i treball dels nostres avantpassats.
Reproduit de wikipedia : “L’exercit espanyol s’havia esvaït al Principat, i els caps del Corregiment de Catalunya van organitzar una mena d’Assemblea permanent a Barcelona des del 24 de desembre de 1794 que va actuar, de facto, com un veritable govern autonòmic. Es creá un cos de voluntaris “Els Terços de Catalunya” a càrrec de Joan Miquel Vives, així com generar una contribució de defensa per finançar l’esforç bèl.lic. De manera espontània partides de miquelets com les de Pineda, Brichfeus o Senespleda, atacaven als francesos per el seu compte.
Es va organitzar una defensa d’uns 20.000 soldats, miquelets i somatents, al càrrec de José de Urrutia que va contenir el front, que es va estabilitzar a l’Empordà, mentre continuava la defensa del Setge de Roses fins la caiguda de la ciutat el 3 de febrer de 1795 i l’evacuació via maritima després d’uns mesos de setge.”
Recerquesmones.net 