D38,,- “P. Baurier e Hijo” tres documents que ajuden a recuperar la història d’aquesta tèxtil… (f1)

De vegades alguns documents que localitzo, en algun portal de col.leccionisme, per ampliar el nombre i varietat de documents, poden portar alguna sorpresa : dos d’aquests documents, m’han recordat el nom de Baurier i, revisant els documents classificats, vaig confirmar que ja en tenia un altre d’aquesta empresa.
Aquests documents són : una lletra de canvi, emesa el 20 d’abril de 1883 (a Zaragoza( per “Vda. de Aramburo y Bourgazi”, a càrrec de P Baurier e Hijo, per un import de 1.482,00 reales de vellon, i l’equivalent en Ptes. 370,50; la lletra esta aceptada per “P Baurier e Hijo”, i en la signatura es llegeix el cognom de Petitpierre :

Els altres dos documents són dos rebuts de lloguer, a l’edifici del carrer Mendizabal 14 (actual de la Junta de Comerç) de Barcelona, concretament del pis tercer esquerra, i del pis primer i magatzem, a nom de la societat :

Aquestes condicions figuren al darrera dels dos rebuts de lloguer…

Mentre un dels rebuts trimestrals es de 270 pessetes, per un dels pisos, l’altra es de 2.700 pessetes, entenent potser que el magatzem (a lo millor als baixos), i el principal serien d’una superficie molt notable…
El carrer de Mendizabal, va ser obert i urbanitzat entre els any 1862 i 1867; enllaça el carrer Hospital amb el de Sant Pau; les seves edificacions encara que varen ser projectades per arquitectes diferents, mantenen uns volums i tipologia semblants (font : Pobles de Catalunya)
Però aquest carrer també ha mantingut el seu nom popular gracies a un d’aquells pocs establiments on la barra de bar s’obre al carrer, i el client pot fer la seva consumició, tapes o entrepans…a peu dret, potser reminiscències d’un temps atrafegat, on es vivia molt més al carrer.

Bar Mendizabal, al inici del carrer…
Amb vermell, el carrer Mendizabal (ara Junta de Comerç), amb la seva ubicació; al marge dret superior es pot veure la Rambla i el Teatre del Liceu…
Aquest es l’edifici del Carrer Mendizabal/Junta de Comerç numero 14, d’on consten aquests dos rebuts de lloguer comentats.

Però qui van ser els Baurier, que donen nom a aquesta empresa tèxtil ?
Primer hem de situar el cognom Baurier; a Geneanet he trobat referencies d’ell prop d’Orleans (cap al 1700); cap al 1800 continuen a Orleans i ha un nou grup al voltant de Lyon, i al 1900 ja hi apareixen agrupacions prop de Roda i de Barcelona, a més de les esmentades.
Això ens ho ratifica l’arribada del primer Baurier, en Pierre, que havia  nascut a Tarare (a uns 44 Km al noroest de Lyon), i que viatjava frequentment a Catalunya com a representant de teixits; va veure l’oportunitat de fer diners, instalant-hi una empresa pròpia…
Amb aquesta finalitat va aconseguir un privilegi reial, l’any 1853 per el qual, i durant cinc anys, ell seria l’unic que tindria autorització per a fabricar aquell producte; va constituir la Societat “Baurier Hermanos, Azema y Roland”, que es van instalar a Can Moret (Roda de Ter – Osona), un antic molí que els hi permetria aprofitar l’energia hidraulica del riu.
De França va portar la maquinaria (uns 20 telers), el cap de fabrica, un mecanic, i un dibuixant de teixits, a més dels socis capitalistes Azema i Roland (que també figuren en el nom social), i el seu germà Jules;despres de quatre anys el personal tècnic i els socis capitalistes varen retornar a França, i el nom de l’empresa va passar a ser “Baurier Hermanos”.
L’impuls i l’exit dels seus productes va fer que els germans Baurier es plantegessin el trasllat de la fabrica al terme de Masies de Roda, a una antiga propietat de Salou (terme antic que prové d’un terreny lliure de tot domini feudal “l’alou”); la nova fabrica tenia 260 treballadors, i s’ va construir un pont que facilitava l’acces dels treballadors des de Roda, a prop d’un kilometre. Al costat de la fabrica si van construir habitatges per els treballadors, la mansió dels propietaris i una església.
Al 1872, es produeix la compra, a la vidua del seu germà Jules, de la seva part, i adopta el nom de “Baurier e Hijo”; a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, els seus teixits serien reconeguts, i guanyen una Medalla d’Or. Com a curiositat durant l’Exposició els Baurier van comprar una dinamo per a la seva fabrica, la primera de tota la conca del Ter.
La fabrica va anar creixent i al 1900, any en que el nom de la societat es modifica a “Hijos y Nieto de P, Baurier”, hi havien 4.500 fusos de filar i 140 telers…
En una propera entrada sobre la història dels Baurier, veurem la seva implantació a Sant Adrià del Besòs, la repercusió de la familia Baurier a la premsa, i la genealogia de les noves generacions de la familia…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.