L134.- El llibre d’en Joaquim Martí i Pontnou : “Camí de l’infern. Els del 43”, i la seva actualitat 80 anys després…(D21)

Fa pocs dies em va arribar aquest llibre, editat el novembre del 2009, per l’Associació Cultural Revista La Segarra, sobre les vivències de l’autor en el context de la guerra civil a Santa Coloma de Queralt, de la seva estada al servei militar a l’Àfrica, i fets posteriors de la vida familiar i del treball; formes de fer i detalls del dia a dia qüotidià, que ens ajudaran a entendre aquells moments difícils…
El seu relat ens apropa i descriu la realitat d’una època històrica propera, perquè tenim persones què ho varen viure i patir. L’evolució del món, la societat, i els esdeveniments fan que aquest passat recent quedi llunyà i, el testimoniatge d’aquestes persones per raó de l’edat, és cada vegada menys persistent.
Però el patiment dels qui ho van viure, o van passar els anys durs de la postguerra, la situació d’ara a Ucrania els ha obligat a recordar fets semblants però, ara, en una etapa més feble de la seva vida.
La fugida i posterior acolliment de refugiats, deixant treballs, cases I records també es va produir a Catalunya, durant el periode de la guerra civil, amb moltes famílies què es veien obligades a anar reculant fins a la fontera, per obrir nous camins totalment incerts.
Les imatges de destrucció, de morts per carrers o cunetes…, l’abandó de material militar destruit, és el que queda d’una guerra, i en Marti Pontnou en fa una narració molt viva i punyent en la mida que va avançant el llibre.
La nostra societat no s’esperava que es tornés a reproduir una guerra a Europa on l’estratègia d’un pais militarment més poderos prioritzés la destrucció fisica i emocional d’un poble què vol mantenir la seva cultura, la seva llengua, els seus valors i la seva independència.
El patiment d’aquestes persones que ara viuen la destrucció de les seves llars, de la seva identitat i de la seva història comuna, i que han perdut el sentit de la seva vida, tardaran en restaurar aquesta pèrdua emocional, no quantificable.
La guerra civil a Espanya, ens ha ensenyat què l’enfrontament, en un mateix territori, requereix de molts esforços, de dolor i de renúncia, i propostes de restauració, de perdó, superació…,i voluntat al llarg del
temps.El tancament en sec sobre el paper de pactes o repartiment de territoris ha deixat latents guerres què conviuen i s’enquisten en les noves generacions. Haurien de ser capaços de mirar, amb llums llargues, a un horitzò on la pèrdua o guany no pot ser un territori fisic, sinó el manteniment de la pau perdurable i la convivència amb llibertat.
Moltes vegades hi han trencadisses familiars, per un fet puntual, què al cap d’un temps perd tot el valor o sentit, però aquesta enemistat és repeteix en els entorns familiars què ho han viscut, i més enllà en les generacions següents…i aquest malestar es va transmetent, sense ànim de fer res per a solventar-ho…
La lectura d’aquest llibre és una reflexió sobre la crueltat de la guerra, la repetició de la història i el seu impacte en la vida de les persones…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.