L164 i C95,,- El tamany de les ampolles…una feina pendent dels restaurants ?

Aquesta darrera setmana vaig anar a un restaurant de Santa Coloma i, al demanar una beguda d’aigua amb gas, hem vam oferir aquesta ampolla que he reproduït, amb una capacitat de 250 ml (el que hi cap en una copa)

Podem pensar què és prou correcte, però cal que ens plantejen aquestes reflexions :

  1. Una relacionada amb la salut : la majoria de metges i web’s médiques recomanen uns 8 gots per dia, per poder hidratar-se i compensar la pèrdua de liquids per la suor, o per activitats esportives…. Per tant, si ho distribuim amb els tres àpats del dia, podriem fer la proporció de què, al dinar, necessitariem veure tres gots d’aigua (unes dues vegades i mitja, el volum d’aquesta ampolla).
  2. Relacionat amb la sostenibilitat, estem malbaratant uns recursos naturals, especialment de sorra de silice, sendra de sosa, i de pedra calcària, necesaris per a la seva producció.
  3. El reciclatge de vidre és, a Espanya, del 78 per cent, principalment per part de bars i restaurants que n’utilitzen més; la recollida de les deixalles selectives, yambé ajuda a incrementar aquests percentatges, a l’àmbit domèstic.
  4. Al igual que les ampolles de plàstic d’un sol ús, la fabricació d’envasos de vidre, inferior al mig litre, hauri d’estar restringuit a situacions molt especials…
  5. També es cert què, de vegades, l’ampolla d’aigua no es compartida per els comensals de la mateixa taula i, en moltes ocasions, també es deixen ampolles mig plenes, amb la pèrdua d’asquest liquid imprescindible en la nostra vida.
  6. Però també en el cas de l’oli, hi han d’haver unes minidosis als restaurants, moltes vegades en vidre, d’un cost molt superior a l’ingredient que conté.
  7. Molts restaurant tenen ampolles d’aigua de manantials d’altres comunitats, amb els costos de transport i manipulació que l’encareixen, suministrades per les distribuidores que ofereixen, als establiments, productes sense mirar l’origen, però que estratègicament formen part del catàleg general de les mateixes.
  8. A això hi hem d’afegir-hi els costos de manipulació, transport, volum d’espai, que encareixen addicionalment el producte.

Hauriem de retornar a la “cantimplora” d’ús personal, un envàs permanent; però el deteriorament de la qualitat de l’aigua d’aixeta, de les fonts naturals i/o públiques, fa què, per seguretat, demanem aigua embotellada, fet que hi estem acostumant al jovent…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.