Avui és Santa Llúcia, estem quasi a mitjans de desembre i, aquests dies, he anat observant una tristor col·lectiva, envers els productes nadalencs, la majoria ja exposats : els joguets, els torrons, les decoracions nadalenques, el tió o el pessebre com a compres més tradicionals.
Davant de totes aquestes temptacions què un altre any farien encuriosir, o apropar-hi, ara els possibles compradors hi passen quasi amb una indiferència que sobta.
Les llums de Nadal s’han encès, podria semblar un contrasentit ja que si estem amb una restricció de mobilitat a partir de les 10 de la nit, no es poden gaudir en la seva plenitut. Un cert neguit, s’ha apoderat de nosaltres, un neguit monotemàtic (sanitari, econòmic i social), que no ens deixa gaudir d’un futur amb optimisme. Davant d’això tindrem unes festes limitades per Nadal i Cap d’Any.
Limitació als comerços, bars, paradetes, fires, i centres comercials que són el motor social, on alimentar aquesta energia de consum nadalenca, buscant el regal per oferir, el detall que agradarà a la persona a qui li oferim… i per anar a on ?… . Hi ha un esgotament comercial i personal per les reiterades normes, i restriccions, i molts comerços no han tingut la capacitat de renovació en l’estucatge, ni els ànims per a oferir un engrescament per poder encuriosir amb nous productes o serveis.
Aquest any no es de mirar amunt, per a veure aquelles llums que ens il·luminen el carrer, on compartíem uns aparadors cuidats, unes anades i vingudes de gent amb bosses… : aquests seran uns nadals que ens ajudaran a mirar de cara a la gent, per mirar-nos els ulls, per compartir el neguit d’un virus que no s’acaba de controlar i a descobrir com una mirada pot transmetre preocupació, engoixa…
Podria ser un moment per a la salutació personal, i desitjar-nos un bon Nadal de viva veu, tot i acompanyats per aquests “wasaps” que rebrem ara ja insustituibles, molt aconseguits visualment; però caldria possar-hi aquest any la nostra nostra interessada i afectiva per a aquells veïns, coneguts i familiars que fa temps que estan aillats o sols per la pandèmia.
Seran moments de renúncies, d’allò més tradicional, que hem fet i ens han ensenyat de sempre : els pessebres vivents, els quintos o quines, els dinars de Nadal, on s’ajunten totes les generacions, els petons i abraçades que sempre són agraïdes…
És un temps de nous objectius, pensant en aquells que vàrem fer a principis d’any, i què de sobte es van quedar en un no res, d’aquelles il·lusions, viatges, compres, regals, objectius personals, que han quedat sense data, i que ara quan ens farem els propòsits del 2021, en tindrem prou amb aquelles coses de la vida que teníem per segures : el sobreviure, el tenir al costat aquelles persones que estimem, tenir temps per als més grans, o pensar més cap endins nostre i retrobar-nos.
Però també aquesta tristor col·lectiva, ens fa aturar els objectius de la societat en que vivim : un aturament en la nostra capacitat d’engrescar, de trobar nous projectes i al·licients, d’estudiar i veure com poder fer front als reptes que ens deixa la covid, la forma en què podem millorar l’eficàcia dels recursos envers les necessitats, i com un treball coordinat de persones, entitats, associacions i administracions ens han d’ajudar per aconseguir-ho.
Per tant, és vital recuperar la iniciativa, la creativitat, la innovació… tots aquells aspectes que formen part del nostre ADN col·lectiu, de relligar el nostre compromís amb els productes i serveis propis de cada temporada i de cada indret; el tancament dels bars i restaurants ens ha fet veure que l’economia està interrelacionada, i que l’aturada d’un sector n’afecta molts d’altres.
Fem del Nadal, el nostre Nadal : el de l’escudella, el de la companyia i la trobada, el de gaudir plegats de la sobretaula i de la conversa, de la coneixença amb tots, de retrobar amb les tradicions allò que és important i, sobretot, de fer-ho participar a les persones més properes.
Recerquesmones.net 