Hi ha una certa tendència, a preservar alguns elements decoratius, les façanes o retolacions, de determinats establiments de llarga trajectòria que han tancat per motius diversos, aprofitant que podien tenir una certa identificació en l’ imaginari popular, com a referents, d’una activitat específica.
Aquest establiment, què posem de referència o exemple, ara és una cafeteria que ha tingut d’adaptar el seu interior als requeriments, i normatives, que la nova activitat requereix; això fa que elements interiors i mobiliari s’haguin vist sacrificats per a un millor aprofitament de l’espai. En tot cas el sostre pintat ha estat restaurat, tal com es veu a la fotografia :
Sobta que,darrera un rètol, què identifica un tipus d’activitat, s’hi amagui en el seu interior un negoci totalment diferent. Ens preguntem perquè s’ha guardat la identificació de la façana inicial ?. Només es protegeix la façana ?…dins hi trobem quelcom que no hi té res a veure, havent quedat una senyal residual externa què, amb els anys, pocs vianants ho identificaran amb l’establiment original.
Si el rètol i el relleu ja són una presentació del que hauria de ser la Perfumeria Soley, la seva ubicació immillorable (davant de l’esglèsia de Sant Feliu, i a pocs metres de la Plaça de l’Ajuntament, i de l’antiga seu de Caixa Sabadell), la decoració (de la qual en queda la pintura del sostre), hauria volgut crear un ambient de luxe, per un producte escás i preuat.
A Grasse, població de la Provença francesa, històricament s’ha considerat el lloc on aquesta indústria ha creat perfums a partir de la varietat de plantes i flors de olors diferents què es recullen en aquesta regió, i de forma elitista varen anar dosificant i distribuint a altres països. Segurament la Perfumeria Soley seria un d’aquests establiments on haguéssim trobat aquell perfum, que denotaria un statuts, i una voluntat de estar a la última.
A partir de la segona part del segle XX, la perfumeria es globalitza i apareixen marques reconegudes i varietat de fragàncies, que podran estar a l’abast de la majoria de públic.
Sobta que,darrera un rétol, hi trobem quelcom que no hi té res a veure, havent quedat una senyal residual, i què amb els anys pocs vianants identificaran amb l’establiment original.
Si el rètol i el relleu ja és una presentació del que hauria tingut de ser la Perfumeria Soley, la seva ubicació immillorable (davant de l’esglèsia de Sant Feliu, i a pocs metres de la Plaça de l’Ajuntament, i de l’antiga seu de Caixa Sabadell), la decoració (de la qual ens queda la pintura del sostre), haurien creat un ambient de luxe, per un producte escàs, i preuat.
A Grasse, població de la Provença francesa, històricament s’ha considerat el lloc on aquesta indústria ha creat perfums a partir de la varietat de plantes i flors de olors diferents recollides en aquesta regió, i que de forma elitista varen anar dosificant i distribuint a altres països. Segurament la Perfumeria Soley hauria estat un d’aquests establiments on hauriem trobat aquell perfum, què denotaria un statuts, diferenciació, i voluntat de estar a la última.
A partir de la segona part del segle XX, la perfumeria es globalitza i apareixen marques reconegudes i varietat de fragàncies, a l’abast de tot tipus de públic..
La part històrica què podria representar bona part d’alguns establiments representatius d’aquest segle, encara no s’ha fet un lloc als Museus; botigues centenàries, productes artesanals, documentacions o retolacions què dispersos en grans ciutats o pobles, estan preservats per aquells descendents o generacions dels titulars, entossudits en guardar la memòria i record d’aquelles activitats o formes de fer què amb el pas del temps han deixat d’existir, i que algunes vegades acaben als encants dominicals, poder, amb una mica de sort algú ho pot tornar a redescobrir. i podrian tornar a la vida per ser valorats.
Els establiments com a tals han tingut una història i vivències dels seus propietaris, dels treballadors i dels clients; els edificis i la seva història no poden anar desvinculats. Per això és molt important què es reivindiqui l’estudi documentat d’aquests comerços i activitats quan, encara, tenim vivències personals que ens ho recorden i podem gaudir amb la conversa, recordant un passat recent que poder encara no està escrit.
Tenim un espai historic, que encara no s’ha fet un lloc als Museus, i es la representació del segle XX, amb l’irrupció del comerç i dels establiments especialitzats, histories, productes i retolacions que diseminats es guarden amb cura per descendents dels titulars, oque acaben moltes vegades als encants dminicals de molts indrets.
Suposo que molts ens preguntarem que hi havia darrera del retol, de com era i el que venien, molt diferent de les actuals perfumeries molt adreçades a les marques comercials o publicitades per anuncis.
Recerquesmones.net 