Els “tempos” comercials s’han vist accelerats, fictíciament, amb l’arribada de noves tendències (dies consumistes que no ens eren propis) que estan arrelant d’una forma agressiva i, poc a poc, estant esgarrepant quota de mercat. Això fa que les estratègies de mercat a que estaven acostumats (rebaixes, promocions, diades…), es multipliquin sota un format de celebracions -típicament americanes o asiàtiques-, distorsionant les nostres compres i les nostres butxaques.
Entre aquestes hi trobem :
Sant Valentí (14 de febrer), una festa de regals entre enamorats, que duplica la nostra de Sant Jordi.
Halloween (1 de novembre), una festa que navega entre la castanyera i els panellets amb les nits de terror i disfresses, amb perjudici de la representativitat de la data, que es el record dels avantpassats.
Dia del solter (11 del 11) principalment a la Xina, però que va agafant força, principalment en les vendes online.
Black Friday (cap de setmana novembre, un dia després del dia d’Acció de Gràcies), un dia consumista, amb l’ànim d’esgarrapar vendes a la competència, o anticipar-les.
Cyber Monday (o superdilluns – el dia següent al Black), lo mateix però amb compres digitals.
Pare Noël (Santa Claus, Sant Nicolau, Amics invisibles, sopars de Nadal…), per poder compaginar els Regals de Reis, anticipadament.
Mercats de Nadal (en contraposició als mercats de figures de pessebre), i que ofereixen varietat d’objectes de regal, decoració i complements…
Es difícil de no de caure en alguna d’aquestes temptacions, no perquè ho necessitem, sinó per una publicitat reiterativa, que t’interpel·la a pensar, que si no aprofites una o altra oferta, serà un error…; de vegades també situant productes, uns mesos, abans de que sigui la data que correspon (regals de reis i torrons a principis de novembre…). Tenim a l’armari una varietat de robes, objectes, aparells… que no utilitzem i què, el planeta, no es pot permetre; aquestes compres generen la utilització d’embolcalls, bosses de regal, bosses de portar-ho…que tenen una vida útil molt curta (de vegades minuts o una hora)
La publicitat ha anat emplenant aquest espais, “buits” d’activitat comercial, per incitar un consum, què inequívocament hem d’anar reduint fins a cobrir les nostres necessitats reals d’avituallament i vestimenta. La reducció de la capacitat adquisitiva, i l’increment mantingut dels preus, restarà recursos per distreure amb coses supèrflues, i haurem de prioritzar la utilització dels mateixos per a temes principals, esperant que, aquesta tendència, es mantingui, i siguem més curosos amb les compres o els regals que puguem fer, que siguin mes pràctics i utilitzables habitualment… Tots ho agrairem, farem un planeta més sostenible, i gaudirem més dels seus recursos i de la natura…
Recerquesmones.net 