
A principis d’aquest mes vàrem fer un dinar familiar, en un dels restaurants del poble; feia temps que no hi havíem anat, en part per la pandèmia, i potser perquè encara no havien ànims per a fer-ho. Com que vaig arribar abans, vaig esperar-me a fora, i ja vaig intuir quelcom que després es ratificaria a l’interior.
Certes percepcions ja indiquen les formes de fer : no hi havia carta (per tant no hi havia opció d’escollir), de primer un pica-pica d’olives i xips (això es un primer plat ?), un cartell que posava “Nomes es cobra en efectiu”, tenien aire condicionat, però dos radiadors de peu en funcionament i sobre tot que varen estar sols al menjador.
En un moment determinat, al finalitzar l’àpat, li vaig comentar al propietari aquesta frase del títol i, segurament desconcertat per la pregunta, hem va respondre que feia un mes i mig que havien reobert !! i què tenien una altra taula reservada, fet que li faig confiança encara que a l’hora que vàrem sortir no estava ocupada.
No cal dir que el motiu de la meva pregunta va fer incomodar a la resta de la família, encara que penso que haurien d’estar satisfets de que ens interessem de com li va; si jo hagués estat el propietari del restaurant m’hagués agradat que algú hem fes una pregunta semblant, amb l’ànim de qüestionar-me quelcom que és evident, però potser es pot donar com un fet habitual no emplenar el menjador; sortir d’una pandèmia vol dir que hem de captar i retrobar a la nostra clientela (la d’abans, i la nova), temps per a replantejar allò que no funciona, o les necessitats sorgides d’aquest període atípic, potser per a renovar la decoració…però sobretot una actitud d’empenta.
Cada vegada som més exigents al moment d’escollir un lloc on anar a dinar o sopar, perquè tenim a l’abast eines i comentaris d’altres usuaris que ens orienten i, de vegades, acostuma a funcionar o valorar si, d’entre diferents establiments, uns estan plens i d’altres buits…
El temps juga en contra : les despeses ordinàries van caient, i el compte de resultats i la viabilitat de negoci requereixen d’una atenció personal i/o si es demana la d’algun assessor, expert, o amic en qui puguem confiar…