La pandèmia i la guerra d’Ucraïna ens ha fet verure què, la nostra mirada, estava inmersa en un consumisme desbocat i en una destrucció dels recursos del planeta sense límits… Tot plegat ens fa veure la vulnerabilitat del nostre entorn, la fragilitat i dependència que tenim envers molts productes i serveis bàsics.
D’una part, ho veiem en la sotregada dels preus dels combustibles i de l’energìa i de com no hi podem fer front, per un conjunt de legislacions, i normatives, què havent-les acceptat, ens limiten més que no pas són un element d’ajuda.
Tenint un potencial d’energia renovable, estem sotmesos a una “subasta”, com ni diuen, que defineix el preu de l’energia cada dia, amb el resultat de tenir els preus de consumidor més alts i els beneficis de les elèctriques també s’incrementen. El preu del petroli, i dels derivats, també es troba afectat aquestes circumpstàncies, i s’ha incrementat fins a preus mai vistos, amb la repercusió sobre el transport privat, el públic i els camioners que veuem molt minvats, els seus marges.
Ni diguem dels productes alimentaris de primera necessitat, dels quals tenim una forta dependència, inclús d’aquells productes més del nostre entorn, on tenint producció també n’importem i, els nostres pagesos, es manifesten per la pèrdua generacional en el manteniment dels camps i produccions i una manca de sensibilitació dels preus que és paguen directament al pagès.
Productes alimentaris i de neteja, sigui dit de pas, amb ampolles de plàstic, i begudes en embolcalls de 0,20 cl o 0,30 cl de litre, amb un cost ecològic mes alt què el propi contingut…
El preu dels productes textils d’algunes franquicies, es tant baix, què dificilment entenem com és poden fer i, si llegim l’etiqueta, veiem què cap d’ells esta fet a Espanya o Europa… quasi tot son països asiàtics, amb uns costos de producció, i condicions de vida, què hauriem de tenir en compte abans de la seva adquisició…
Altre cas és el del turisme, i la dependència dels visitants què, durant molts anys, han donat superàvits a la nostra economia, amb treball, inversions i, malauradament, amb una deteriorament del nostre litoral, per construir-hi edificis que ara ja no tenen sentit; però per contra hem estat dels primers a omplenar els nostres aeroports de catalans desitjosos de visitar indrets, els més llunyans possibles, tot gastant els estalvis d’un any per a fer-ho, o d’endeutar-se.
Tot plegat ens ha fet consumir recursos naturals addicionals, per a mantenir unes instal.lacions hoteleres, per als nostres hostes que venien de vacances, o d’emplenar les nostres deixelleries de molts productes tecnològics i/o de residus i deixalles en més quantitat.
Hem de recuperar un cert equilibri, aturar aquest desbocament consumista, però amb una reflexió seriosa, primer a nivell personal, i col.lectiu per empoderar als nostres representants politics que ho han de legislar-ho, i dur-ho a la pràctica
Però també rendibilitzar l’industria i la pagesia del nostre país : no tot es el preu. Si volem sortir-ne, hem de tenir una vinculació (no una dependència) amb altres paisos; no podrem dir mai que no hem tingut simptomes d’aquest desequilibri natural, com és el cas del canvi climàtic, agreujat per l’increment de fenòmens naturals, com mai n’hi havia hagut…
Ho hem de fer-ho per defensar aquest planet, i no per un día, o un anunci… hem de fer-ho perquè recuperem la confiança d’aquest planeta…
Recerquesmones.net 