La planificació de l’entorn es massa rigida i s’adapta al moment en que s’ha decidit o realitzat; però la dinàmica de la propia societat fa què, amb el pas de pocs anys, algunes edificacions quedin sense utilitat o espais classificats amb certes limitacions, no permetin creixements més ordenats a nivell urbà :
- Hi instal.lacions, edificis públics i col.legis que han estat dissenyats per a una sola finalitat, i amb una compartimentació dels espais en funció dels curriculums, protocols actuals, nivells educatius, o de les normatives vigents; però, el canvi de procesos, o inclus d’activitat per una manca d’alumnes, fa inviable la seva utilització per a altres finalitats sino hi ha una inversió molt important.
- A nivell particular, quan comprem una vivenda, o un pis, pensem generalment en el moment actual, i quasi mai en aquells obstacles (escales…) que podrien perjudicar el dia a dia, en casos de limitacions de mobilitat, o en possible nombre de membres…
- També, l’espai urbà, ha patit transformacions, i limita molt la mobilitat, l’adaptabilitat de les edificacions antigues, la manca de places d’aparcament… que ha motivat què, el comerç, es traslladi fora del centre urbà, cap a espais més ben comunicats. amb més superficie de venda, i amb més aparcament.
Aquest efecte darrer fa què molts centres històrics vagin perdent residents i, com a efecte, que moltes botigues del centre, no tinguin la viabilitat suficient i enlenteixin el seu tancament i renovació, a la vegada que a menys comerç, menys visitants… amb un nombre creixent de locals buits, especialment es poblacions turistiques, que tenen uns visitants de temporada, i la rendibilitat dels espais comercials s’ha de plantejar amb menys dies d’obertura.
Caldria doncs actuar en diferents sentits :
a) Definir un nou rol de les Associacions de Comerciants, dels seus plantejaments, e incorporar el concepte de que el comerç ja no es local i per tant caldria repensar possibles integracions entre les mateixes.
b) Potenciar el comerç, o servei diferencial, aquell que sedueix al client per fer el desplaçament fins a trobar-lo; en aquest sentit l’oferta gastronomica, i d’oci, poden ser motors d’aquesta potenciació,
c) Cal definir aquella oferta mínima que cal preservar en un àmbit urbà, aquells on es poden satisfer les necessitats bàsiques diaries dels residents : on localitzar un diari, comprar el pa,… i veure de quina forma es poden mantenir oberts.
d) Acordar amb les administracions locals, els projectes de suport al comerç, tant per la seva capacitat de generar llocs de treball locals, com dels impostos i taxes que generen, de la seva capacitat de millorar la visió d’un espai actiu, i de la percepció i comentari dels visitants a altres persones o a la xarxa.
e) Els Ajuntaments poden incidir en la gestió del dia a dia comercial : d’una part adquirint la majoria dels seus productes i serveis al comerç local, i d’altra potenciant (via reduccions de taxes) la reordenació de comerç en vies o carrers principals, per a afavorir la circulació peatonal, i la seva concentració.
Recerquesmones.net 