Aprenentatge també es compartir amb els altres i aprendre amb ells…
Dues vivències properes m’han fet dedicar, aquesta entrada, al fet de l’aprenentatge i del que hauria de suposar dins de la formació laboral; dos establiments propers, d’una perruqueria i d’una copisteria, m’ha arribat aquest neguit que plantegen.
En ambdos casos, estem parlant dels primers aprenentatges; hi ha la percepció de la pèrdua de treball que suposa dedicar temps a l’aprenent, que es detreu del temps laboral productiu, i que degut a l’especialització de treballs requereix fer amb cura les explicacions.
Una segona percepció és què, aquest treballador-aprenent suposa un cost addicional a les despeses del negoci, en un moment en que no sempre es veuria incrementada la facturació.
Una tercera, es la resolució de les “errades”, fruit de la manca d’experiència, i del temps a resoldre-ho, i la mala imatge de cara als clients.
Cada vegada, amb el món actual, els nous aprenentatges són vitals : ja no podem tenir una vida laboral en un únic sector o població : cal cercar la feina en indrets diferents, en multinacionals, o en tècniques i tecnologies noves.
I, no sempre, les escoles ofereixen aquest grau de flexibilitat, ni de coneixement i rercerca permanent : estem acostumats a què, els nostres alumnes, sortin a treballar, amb conceptes i matèries molt teòriques, que dificilment troben encaix en un món dinàmic i, una societat, cada vegada més exigent; però també els graus formatius són genèrics i, el procés complementari d’aprenentatge laboral, requereix d’unes habilitats i formes de fer obertes a cada sector.
Es impossible volguer aprendre-ho tot el primer dia : cal procedir amb seguretat, preguntar, i amb la confiança, anar descobrint noves opcions. No podem posar un nou treballador al front d’una responsabilitat, gestió o màquina si abans no l’hem tutoritzat, conegut les seves habilitats, i hem donat confiança al que fa…
Els aprenentatges també són molt positius : l’incorporació de treballadors joves a una empresa, dona força e iniciativa, rejuveneix l’esperit laboral, evita l’inèrcia què, moltes vegades. s’arrela a l’empresa i ajuda a garantir la substitució del personal què és jubila.
M’ha semblat adient extreure algunes reflexions de l’article “El Valor del aprendizaje” de Jorge A. Prado (publicat a Linkedin), el 4 de març del 2021, encapçalades amb la frase de Mahatma Gandhi “Vive como si fueras a morir mañana, Aprende como si fueras a vivir siempre”.
Els treballs més reiteratius, manuals o que no aportin un valor específic, seran assumits per màquines i/o robots. També, com hem vist aquests darrers dies, operacions quirúrgiques de gran precisió han esta fetes de forma robotitzada, sense menysprear els coneixements dels equips humans que hi han intervingut.
Si cerquem l’origen de la paraula aprenentatge, aquesta deriva d’aprendre i una definició podria ser la del procés per el qual adquirim habilitats, coneixements, conductes,, formes de fer i valors a partir d’una acció activa d’estudi, de l’experiència i la vivència, el raonament i l’observació, que ens ha de facilitar la capacitat de desenvolupar una tasca amb seguretat i destresa.
Malauradament, en aquests moments el format secuencial del que enteniem com a aprenentatge, ha quedat fulminat : les noves tecnologies apropen, coneixements que no es corresponen, amb l’edat de qui ho rep o amb la seva capacitat de raonament, i la curiositat i la capacitat de anar assumint els coneixements de forma gradual , queden en entredit i malfixats en el cervell de l’alumne…
Aprenentage no es fer quelcom, és entendre perquè es fa i com funciona tot el procediment, perquè així adquirim la capacitat de respondre a incidències no previstes, i/o a resoldre errades…; no serveix només tenir un titol que ho acrediti, cal que aquest sigui només el principi d’una formació laboral permanent, de conèixer tot el que es fa en el sector en que treballem, d’assistir a fires o congresos, de llegir articles i llibres, de compartir i especialitzar-nos…
Aquest procés d’aprenentatge requereix d’unes predisposicions positives : cal una motivació (és la força o interés que hi posem en fer determinada cosa). No ser negligent (tenir la capacitat de fer les coses amb cura, i tenir clares les repercusions de la nostra tasca, en cas d’una acció errònia), No se insensat (fer les coses amb un sentit pràctic, i no arriscat). No ser arrogant (tenir la capacitat d’aprendre dels demes i d’escoltar).
L’aprenentatge és un camí cap al coneixement i la superació personal; en cap cas es una pèrdua de temps, sino un camí per a fer-nos ser millors persones i professionals…
Recerquesmones.net 