
La primera de les dues festes patronals, de La Cirera, ha estat la primera convocatòria de l’any, a tots els veïns, per gaudir d’una diada compartida, finalitzada la por de la pandèmia d’aquests darrers anys, i de tot el que va representar. Segurament. també ha estat l’inici d’un nou enfoc de la mateixa, cap a una festa més singular i pròpia.
Esperada era la primera vegada, què Mossèn Otaba, oficiava a l’església, després de sis mesos de la seva arribada a Santa Coloma, què s’ha desenvolupat amb bona assistència de públic, però amb cap referència, ni salutació, ni benvinguda i/o presentació, a l’església, el seu manteniment, o del seu tarannà; després el Mossèn va estar conversant amb la majoria d’assistents, de forma individual.
Un posterior aperitiu, a l’ombra d’un sol d’abril que escalfa com el de mitjans de l’estiu, va ser un bon moment per la salutació, conversa i el temps d’espera de la paella què, als baixos del local, estava preparant l’equip de “Despaellats” de Montbui què, també, ens havien acompanyat en una altra ocasió.
Una paella que vàrem gaudir els mes de seixanta comensals a l’àpat, de la majoria de cases del poble i de nous veïns que s’han anat incorporant; una paella que va ser ben rebuda i agraïda, després una taronja, un bracet (de nata o crema), i els cafès, van ser la cloenda tradicional d’aquesta trobada.
Ja finalitzada la sobretaula, aquest any, ens vàrem retrobar a l’església per a una sessió musical d’en Marc Lopez Morras, músic de Santa Coloma de Queralt què, en un espai íntim només il·luminat per espelmes, va interpretar peces diverses amb la guitarra, i altres instruments, de peces de música representativa de diferents territoris de la mediterrània.
No podem perdre aquestes festivitats tant arrelades, què ens apropen a compartir una estona, amb el record de veïns, que ens han deixat en aquests dos darrers anys que han estat molt presents en el nostre record…
