També hi ha una harmonia personal, què és el contacte amb la natura, l’equilibri i els moments interiors…
El dissabte dia 22 d’abril, vam ser al concert dels 50 anys de la “Companyia Elèctrica Dharma” (Palau Sant Jordi de Barcelona) i m’ha semblat interessant, vincular aquesta entrada amb l’esdeveniment, i de fer-ne una reflexió conjunta.
Harmonia, és una paraula poc utilitzada, segurament, perquè té connotacions que no sempre les trobem presents a la nostra societat i, es redueix més, als àmbits musicals i artístics; per fer una definició, molt meva, diria què és tot allò que es coordina, i dona sensació d’equilibri.
Potser, en l’àmbit musical, és on millor s’expresa : la correcta combinació. dels sons, dels diferents instruments al llarg de l’obra, la partitura com a guia única, o el complement de la paraula, amb cant o els cors… tot forma part d’una sensació plaent i agradable.
A la música moderna també hi podem trobar cançons, amb un so que ajuda a reforçar el seu contingut, i una melodia que ho acompanya tot.
Però voldria transmetre aquestes sensacions, del dia del concert : començant per l’arribada esglaonada, i continuada, dels assistents, que van anar omplenant cada un dels seients numerats; també una harmonia que ens ajuntava a tots envers un acte on tot hi coincidiem amb esperit…; també aquesta compenetració què ´és va detectar amb molts dels artistes invitats què és varen sumar a l’esdeveniment on, molts d’ells, vàren tocar i cantar músiques i melodies conjuntament. Al final de l’acte tots ens haviem contagiat d’aquestes sensacions que ens varen transmetre…
Aquesta coincidència, coordinació… de tots els factors, i recursos, al servei d’un objectiu comú és una forma de fer dificil de trobar en aquesta societat nostra, i que n’hauriem de prendre nota; en una empresa, cooperativa, escola, administració… tots tenim el nostre rol i, per tant, hem de conèixer la nostra partitura, la nostra responsabilitat, i la gent amb qui treballem : tots ho hem de tenir clar.
Algú pot pensar què, el director d’orquestra, és qui mana i dirigeix : jo crec que no el director marca els inicis i l’entrada dels diferents instruments però, cada un dels músics que intervé, té la seva pertitura i, com ha de fer-ho.
Us imagineu una orquestra on, un dels violins volgués sobresurtir o què, el piano començés abans d’hora…no funcionaria; per tant, en una empresa, a l’administració, en qualsevol col.lectiu cal anar coordinats, i així evitarem espectacles vergonyosos que, segurament, no és el que desitgem veure…
Recerquesmones.net 