El Prat, de fa 100 anys, tenía apart de la seva vitalitat propia, tres elements singulars e innovadors que mereixien el reconeixement i visites moltes vegades colectiva; propers l’un de l’altra representaven l’innovació : l’aerodrom, l’emissora i edifici de “La Telegrafia”, i la “Granja de la Ricarda”, aquests dos ultims en terrenys de la finca dels Bertrand; una nissaga molt vinculada als negocis del textil, a diferents entitats patronals i societats, i a indrets com Manresa o el Prat, entre d’altres.
El primer membre que es vincula al Prat, és en MANUEL BERTRAND SALSAS (1848-1911), qui va adquirir un important volum de terres al Prat, per dedicar-les a la produccó agrícola i ramadera i ,d’entre elles, “La Ricarda”, on també hi tindria espai per al lleure i descans de la familia, i al llarg dels anys hi va construir algunes edificacions.
Aquesta finca havia estat propietat de la “Casa de Maternitat de Barcelona”, va ser afectada i subastada per la desamortització del segle XIX, i després de tenir altres propietaris va ser adquirida per en Manuel Bertran, i s’ha mantingut en el sí de la familia, malgrat la pressió de l’Aeroport de Barcelona, per incrementar-ne les seves instal.lacions.
Reproduim l’article recordatori que va apareixer a “Cataluña Textil – Revista mensual hispano-americana de industrias textiles y auxiliares” edición de l’any 7, número 64, de gener de 1912, a la página 19 :
En aquesta ressenya extreta de “Enciclopedia Catalana” i “Wikipedia” es destaca la continuitat i engrancdiment dels negocis heretats, i al fet de que l’any 1935 era el primer industrial individual cotoner del mon; va ser fundador de la Lliga Regionalista, i en va ser diputat per Puigcerdà :
“Eusebi Bertrand i Serra, Industrial tèxtil cotoner, i politic, de familia d’origen occità; nascut a Barcelona, 22 de desembre de 1877 i mort a Barcelona, el 4 de juny de 1945.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales (1848-1911) i de la seva mate Flora Serra i Casanovas, filla d’Eusebio Serra i Clarós (1825-1904), unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei que modernitzà i amplià, fins a comprendre tot el procés productiu del cotó. L’empresa Bertrand i Serra fou una de les mes importants de Catalunya dins del ram tèxtil cotoner. L’any 1935 figurà com a primer industrial individual cotoner del món al butlleti de la “Federation of Master Cotton Spinners Association”, de Manchester. Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i Diputat a Corts per Puigcerdà (1907-1923), on construí el camp de golf, l’Hotel del Golf, i aconseguí notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou Conseller del Foment del Conreu Cotoner. Durant la Guerra Civil de 1936-39, des de Sant Sebastiá, col.laborà amb la “Associación Cooperadora para la Continuidad Industrial” destinada ala reconstrucció de les fàbriques afectades per la guerra. Adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el control de fàbriques col la Colònia Güell, impulsà empreses financeres, presidí la “Catalana de Gas i Electricitat, SA” i fou Conseller de “La Maquinista Terrestres i Maritima, SA”, del “Banco de España”, i del “Banco Hispano Americano”; la seva granja, “La Ricarda” del Prat de Llobregat fou considerada una instal.lació modèlica. Fou President del “Primer Saló de l’Automovil de Barcelona”, gran afeccionat a la música, fou President Honorari Vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona…”
“La Granja de La Ricarda” va ser dissenyada, i construida per en Josep Monés i Jané, constructor d’edificis i de pous artesians; fins els anys 1930 es va considerar una explotació lletera model. amb vaques importades de Suissa i Holanda, en un moment en que el sector lleter creixia impulsat per l’augment de consum que va experimentar la demanda a causa dels procés d’urbanització i creixement de Barcelona, prouint uns 10.000 litres diaris de llet al Prat que es consumien a Barcelona.
Mes tard la granja va quedar semiabandonada, especialment les quadres del bestiar; als anys 90 del segle passat encara estava habitada la masoveria i es conreaven camps del voltant. Amb el creixement de l’Aeroport l’edifici de la Granja va quedar en la primera linia d’aproximació dels avions i despres de ser adquirida per Aena, es va fer necessari el seu enderroc, però es va reconstruir prop del nucli urbà i alguna modificació, i sent va fer cessió a l’Ajuntament per a destinar-ho a equipaments.
Mes enlla d’aquesta petita historia, la Granja, tenia al seu voltant terrenys on es proveien de ferratge per al consum de les vaques; l’any 1920 trobem un anunci a “La Vanguardia”, on es parla dels “Demostracions pràctiques camps d’experimentació…” de maquinaria agricola :
Recerquesmones.net 