Hi ha diferents elements que ens permetrien cnoèixer d’una forma aproximada l’antiguitat de la mateixa, si considerem que aquest pot ser un criteri de classificació de les mateixes.
Descartem d’inici dues opcions :
1, Si hem estat nosaltres qui l’hem recollida del propi establiment, ens permetrà situar-la en un periode determinat.
2, Si tenim més d’una tarja de l’establiment podem determinar si hi ha variacions que ens permetin ubicar-les en ordre secuencial.
Però si és el cas més habitual de tenir un sol exemplar, hi ha uns criteris que us poden servir :
- Nom del carrer : Algunes vegades els noms dels carrers poden ser modificats per raons diverses i, aquest fet, estarà documentat. Per tant podem conèixer, com a minim, si la tarja estaria emesa amb anterioritat o posterior a la data de la seva modificació.
- Canvis d’ubicació : Un cas semblant a l’anterior, és quan l’establiment es troba en una altra ubicació del que hi consta a la tarja, i aquesta referència també pot servir al nostre objectiu
- Tancament de l’establiment : Potser l’establiment o botiga pot haver tancat, i això ens pot apropar a la identificació de l’antiguitat de la mateixa.
- Número de telèfon : Aquest es potser un element important, i d’un ampli ventall temporal : els primers telèfons els situem a la decada final del segle XIX, i son numeracions de pocs numeros (algunes poblacions tenien centraletes manuals); a Barcelona aquests números podien arribar a quatre xifres. Amb la popularització de l’aparell i les necesitats de connexió aquests números van comenxar a incrementar el nombre de xifres, fins a 7, i les actuals 9 xifres amb l’incorporació dels prefixes provincials. Si aquests prefixes els trobem davant del número (amb parentesi) vol dir que nomes servien si la trucada anava adreçada a una altra provincia.
- Telex…: Hi poden haver altres informacions que ens poden servir d’ajuda, com el servei de Telex, que es va popularitzar en una epoca molt determinada; es va iniciar l’any 1954 i va anar de baixa l’any 1987, amb l’aparició del fax.
- Fotografies : L’ambientació o fotografies incorporades a la tarja, també poden ajudar a situar-nos en el moment temporal de les mateixes (la decoració, els cotxes que hi poguin sortir, edificis al voltant…).
Generalment les tarjes tenen un periode llarg en que estan a disposició dels clients o de qui les demani; altres vegades poden ser reaprofitades abans de l’emissió de noves (especialment si hi ha hagut canvis no trascendentals), i això ens situa en dos moments puntuals : la data en que han estat emeses, i la data en que podrien haver estat recollides…
Segur que cada coleccionista podrá establir el seu propi criteri de selecció de les mateixes, i espero que el contingut d’aquest article us hi pugui ajudar…
Recerquesmones.net 
Molt bon article!
Altres variants que poden ajudar a datar la targeta tenen a veure amb el disseny:
– El format: antigament les targetes comercials podien arribar a tenir mides de fins al doble de les actuals. Ara, al contrari, poden ser tan petites que les perds entre altres papers.
– El disseny: com més antic, més ple. Els nous gustos de finals del segle XX van anar deixant molt espai en blanc i ordentant els blocs del nom, l’activitat i l’adreça.
– Les tipografies: abans agradava barrejar cinc o més tipografies, amb tamanys igualment variats. Com més modernes, més s’unifica, arribant com a molt, fins a dues fonts i, com a molt, de dues mides.
– El logotip o el nom: com més antic el disseny, més gran es feia. Les tipografies del logotip també ens poden donar pistes de l’antiguitat, tot i que pot ser un disseny antic utilitzat en una targeta nova.
M'agradaM'agrada