Quan es va començar a difondre la voluntat, del Papa Francesc, de fer un recull de les inquietuts dels fidels i del missatge de treballar plegats (com hauria de ser) vaig entendre que hi hauria una sensibilitat, una transparència i una voluntat de fer les coses, d’on mai no haurien d’haver sortit.
Després la trajectòria, i la forma, en que s’ha enfocat, permet entreveure què, el resultat final, res tindrà a veure amb l’opinió dels fidels (millor dit dels que són actius) i el nivell de participació será relativament baix, en els primers nivells.
L’església què ens correspon és la de Santa Maria de La Cirera (al terme de Llorac) , de fa anys no té una activitat continuada, més enllà de les dues festivitats locals, on s’obre l’església per les eucaristies, sense cap altre activitat… és més, desde fa set anys en que es va produir l’immatriculació dels espais religiosos (església i cementiri), cap representant del Bisbat s’ha acostat als veïns del poble, per comentar aquest canvi de titularitat i/o les noves normes.
Estem prop de mitjans de març, i el que figura a la “Guia General pels Motivadors” del Bisbat de Tarragona, preveu que el 8 d’abril (en menys d’un mes) s’hagui entregat el resultat de les reunions; a Santa Coloma de Queralt, ha estat a la revista “La Segarra” del febrer de 2022 (que surt a finals de mes), on s’ha fet la crida a inscriure-s’hi i participar.
Varies qüestions podrien enfosquir aquesta voluntat del Papa, no per el plantejament en sí, sino per la trajectòria de l’informació i com aquesta será analitzada :
- Sembla ser que hi han unes qüestions definides sobre les quals es demana l’opinió, però no totes les comunitats parroquials han tingut el mateix recorregut i la mateixa sensibilitat en la seva històriai, per tant, no es garanteix el respecte a l’opinió discrepant, o a les particularitats locals o comarcals.
- Per ser coherents amb aquesta voluntat sinodal, s’hauria de vertebrar, amb llibertat, i amb una independència de l’estructura actual, ja que no té la mateixa consideració l’opinió d’un fidel, que la resposta que faciliti el Mossén al Bisbat, o el grau de llibertat i responsabilitat amb que pugui actuar el motivador sinodal…
- Aquesta voluntat de participació hauria de sorgir dels propis fidels, i no de crides genèriques, o de la predisposició de determinats membres de les comunitats parroquials actuals que ja hi participen en altres organs,, amb poca voluntat d’autocritica.
- No hi ha hagut interés per part de les unitats parroquials de promoure la motivació, activitats, o visites més enllà de les pactades per a actes religiosos, i aquesta pèrdua de protagonisme també ha arrelat en el jovent que troba en altres entitats i associacions, espais per vehicular la seva voluntat d’ajuda, i de fer palesa l’arrel caristiana.
- Participar vol dir fer-ho amb calma, en diferents reunions i permetre la reflexió entre trobades sinodals.
- Això fa com una espiral : que com menys contacte i activitat hi hagi, menys fidels es troben cridats a participar, com menys actes, més esglésies tancades, menys propensió del jovent, els fidels son més grans en edat, i amb el poc relleu generacional, cada vegada tanquen més edificis religiosos.
- Sense una comunitat parroquial (o el sistema que s’esculleixi), la veu dels nostres pobles i/o comunitats, es difumina i no té canals de participació minimament reals i engrescadors; les realitats locals són molt diverses… hi ha també una realitat i un teixit d’aplecs, i festivitats al llarg del territori que s’organitzen periòdicament, i que no formen part de la vitalitat ni de la representació eclesial.
- A tot aixo hi ajuda la manca de visites del Bisbe o de l’Arxiprest, auténtics desconeguts de la realitat de l’església al territori que els correspon, sota la seva responsabilitat.
- Però, és possible unificar criteris d’esglésies que tenen realitats, recursos i possibilitats molt diferents, a nivell mundial ? : jo crec que no.
- La qüestio és : si jo fos Mossén, sería capaç de transmetre una opinió discrepant ?, la resposta es NO, perque aniria contra meu; per tant l’opinió del responsable de transmetre la informació de nivell haura de ser molt suau, eliminant aspectes negatius; és una mica el que pasa amb les enquestes politiques, la mal anomenada “cuina”, on s’arreglen les petites coses que no convenen.
I la meva pregunta és tot això perquè ?, volem sentir-nos enganyats ?, o és per justificar que no hi som a temps ?…
EXTRACTE DE LA GUIA GENERAL PER MOTIVADORS :
Recerquesmones.net 