Taula de ponents : d’esquerra a dreta, Valenti Gual assessor de l’obra, Josep Maria Carreras VicePresident de l’ACBS, i em Josep Mateu Guarro, recopilador dels quaderns del seu avi…
El passat dissabte, dia 4, va tenir lloc la presentació del llibre “Els Quaderns Amagats” d’en Josep Maria Guarro Martorell, un acte que emotiu, de per si, però impactant per la mort sobtada d’en Magi Trullols just dues hores abans del començament de l’acte.
Hi van intervenir en Valentí Gual, que apart de prologar l’obra, va comentar diferents aspectes relatius al valor dels documents recopilats per el seu net i, que relaten el dia a dia d’un soldat, cridat a files, des de mitjans del 38 i fins mesos després de finalitzar la guerra, un relat que va anar recollint, a peu de trinxera, i què ens aporta una visió autèntica, no novelada, d’uns fets que van impactar a tot una generació.
En Josep Maria Tarragó, vicepresident de la Associació Cultural, una de les entitats promotores de la presentació, què havia llegit integrament el llibre, va fer esment a diferents paràgrafs assenyalant fets de com, a Santa Coloma de Queralt, va viure aquesta època, dels moments d’acolliment de ciutadans què, escapant de les seves terres, anaven cap a la frontera i, dels moments, de l’entrada de les tropes italianes a Santa Coloma l’any 1939.
Tots tres ponents van fer esment de la trencadissa social que va comportar a nivell de poble, i e com a en Josep Maria Guarro, d’un dia per l’altra li va canviar la vida de Santa Coloma, per l’impacte del front, amb les limitacions, les morts, la pèrdua de companys, la soledat i l’incertesa del dia a dia…
Però també a una generació que va quedar marcada per aquests fets què, anys després, amb la represió dels guanyadors, també van patir el buit de veïns, i d’uns fets què, sempre, han viscut interiorment, i ens manca molta informació, molt de coneixement, i molt penediment…; encara avui en dia, quasi 85 anys després, encara cerquem persones en foses comunes, cunetes o llocs sense identificar, per tancar dols…
Potser la reflexió final és què, les guerres, no tenen ni vencedors ni perdedors, és la propia gent que pateix la destrucció i els efectes emocionals, que tarden a segellar-se.
Una obra que ben bé mereixeria un espai a les escoles, en lectures públiques i de reflexió, per ser conscients de les guerres, com l’actual d’Ukraina, i del que representen, dels exilats…
Recerquesmones.net 