C99,,- Ramón Costa i Mach : la seva poesia, als 20 anys de la seva mort…

La casa del carrer Torres 1 i 3, cantonada amb la Carretera de Sentmenat, on el passava a veure…

Fa uns 35 anys, vaig conèixer a en Ramón Costa, un veí de Castellar de Vallés, molt implicat en la vida local del seu poble què ens va deixar, fa 20 anys; potser qui segueixi aquest bloc de temes de comptabilitat i empresa, pugui dubtar de sí aquesta entrada es correspon amb el seu contingut; crec que si i ho comento.
Hi ha persones que més enllà del seu treball quotidià tenen habilitats, que ens ajuden i complementen i, potser, a l’inrevés. En moments determinats de la vida hi ha persones que apareixen en el nostre día a dia i, tindrán un paper singular, a la nostra vida… aquell professor que ens marcarà i sempre el recordarem, aquell company què, un dia, ens acompanya a un determinat esdeveniment, i trobem i/o descobrim aquella afició, estudi, treball o persona que ens acompanyarà…
Al llarg de la nostra vida tenim persones que anem coneixent i, d’altres molt importants en un moment determinat, que deixem de veure, per raons diverses…en aquestes descobertes, xerrades o estones, ens anem enriquint de la coneixença d’aquella persona i de les seves vivències.
En Ramón tenia una habilitat : la poesia : sabia captar en aquelles estrofes, el sentit de la vida, del que veia, i del que sentia i, a més, amb la seva màquina d’escriure, en feia copies, perquè ens gaudissim la resta de veins i coneguts.
No solament de números, i de neguits, hem de viure : cal obrir-nos a espais de gaudir d’allò que son les arts, o sencillament imaginar allò que la poesia ens descriu… allò que ens enriqueix interiorment. Aprenguem a tenir aquest equilibri racional, emocional, i deixar-nos gaudir de les petites coses que ens ofereix un nou dia.
Us deixo alguna de les poesies que hem va fer arribar, perque en gaudiu…