Imatge de la Jornada de treball…
Dissabte passat va tenir lloc la convocatòria d’aquesta “Primera Jornada d’Estudis de la Brufaganya”, un encert per part de les entitats organitzadores i dels ponents, per compartir les seves recerques, més enllà del paisatge, l’entorn i l’apreci al Sant que hi dona nom.
Més d’una vintena de persones vàrem assitir-hi i crec què, encara queden molts aspectes per descobrir, i ens oferiran una visió mès ampla de la veritable història e importància al llarg dels segles, d’aquest espai.
Personalment coneixia a en Joan Quijada tant per haver assistit a alguna de les trobades d’usuaris de l’Arxiu (AHAT), a alguna de les Jornades i conferències a Tarragona, i per alguns mails creuats…; a més, coincideix que estic treballant una entrada en aquest bloc sobre els Senyors de La Cirera i, un dels punts d’informació és la documentació que hi ha digitalitzada sobre diferents aspectes del Convent de la Brufaganya, i de com hi ha intervenir-hi.
Però també va ser sorprenent conèixer què, aquesta documentació, ara digitalitzada i consultable a la xarxa, ha estat localitzada fa pocs anys.
El període de la Guerra Civil, encara no fa cent anys, va ser molt destructiva a nivell de persones, d’estralls i de sensibilitats i coneixences, i en la seva part documental i patrimonial, amb la crema d’esglésies, d’arxius, i d’estris, imatges i objectes de les mateixes, sense valorar el que representaven; però, sempre, hi ha aquella casualitat, aquell fet, o el que li volguem dir… que va fer que l’Arxiu i la Biblioteca del Convent de la Brufaganya fossin traslladats a les golfes del Ateneu Igualadí (Igualada), on van romandre fins mesos abans del final de la guerra, i, per seguretat, davant els bombardejos cada vegada més sovints, van anar al Palau de Pedralbes (Barcelona). Una vegada acabada aquesta, els arxius varen ser retornats als propietaris i entitats i, els corresponents a la documentació de la Brufaganya, van quedar dipositats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Casualment, comentava en Joan Quijada què, amb motiu d’unes recerques presencials a Barcelona, i mentre consultava els indexs de documentacions, es va trobar amb unes carpetes, amb el nom de “Documentacions Foranes” i, en la seva consulta, va localitzar aquests documents que ara podem consultar, despres d’aquest periple i de l’autorizació del seu trasllat.
Moltes vegades pensem què, el fet de no localitzar uns arxius o una documentació, no vol dir què aquesta no existeixi : moltes vegades les diferents etapes viscudes han fet què documents o llibres, hagin sofert trasllats col.lectius, o amagats a correcuita que només una casualitat, o una troballa, els podra tornar a fer-los visibles novament.
Per tant he(m) d’agrair a en Joan Quijada, a tot l’equip de persones, voluntaris a Tarragona, d’indexadors, empreses i particulars d’arreu que hi ha(hem) contribuït a fer possible aquesta realitat de digitalització dels fons de l’AHAT. Ha estat la suma de molts anys d’un projecte silenciós, què és tot un exemple, i camí, per moltes altres institucions i arxius, que dona valor a uns llibres i documents, a una història que cal conèixer, i què és la nostra mateixa…
Recerquesmones.net 